dimarts, 24 de març del 2015

Catherine Aubert. A la recerca dels avantpassats Guardiola.


La Sra. Catherine Aubert, descendent directe de Don Josep Guardiola i Grau, ahir va visitar les instal·lacions de l'AHAT a Tarragona per tal de fer un "curs intensiu" sobre com optimitzar la recerca dels seus avantpassats. És un fruit evident del conveni de digitalització, signat el 2010, entre l'Ajuntament de l'Aleixar i l'Arquebisbat de Tarragona.  


dimarts, 17 de març del 2015

Esquerra Republica per l'Aleixar - Acord Municipal. Primer acte obert.



Primera feina pública: Logo de la candidatura associada a Esquerra. 
Molts punts de vista, moltes maneres de vuere el poble, enfront de l’esfera que només en té una. El nostre políedre té 13 cares:
9 pobles veïns: l’Albiol, La Selva del Camp, Almoster, Castellvell, Reus, Riudoms,   Mapujols, Alforja i Vilaplana.
1 el noste poble físic: l’Aleixar
1 totes les persones que habiten el seu terme.
1 la nostra nació: Catalunya
1 la nostra força inexpugnable: la consciència insubornable de cadascú de nosaltes en la gestió del comú.

dimarts, 10 de març del 2015

Entitats totes !! Mentre anem esperant, amb el risc que se'ns aferri l'arròs, aquí teniu una mica de caldo per tirar a la caçola.


De: Joan-Andreu RoseVilà 
Tema: Fw: Noticia sobre fiscalitat
Data: 10 de març de 2015 10:39:15 CET
Bon dia 
Us annexo aquest correu on aclareix el panorama de fiscalitat de les entitats sense ànim de lucre
Salut!
 
From: ECA DGCPAAC
Sent: Tuesday, March 10, 2015 8:35 AM
Subject: Noticia sobre fiscalitat
 
Benvolguts/des,
Com ja sabeu, amb la modificació de la Llei sobre l’Impost sobre Societats (Llei 27/2014 de 27 de novembre), a partir del dia 1 de gener de 2015 es va incloure totes les associacions en el deure de presentar aquest impost. En aquest sentit, hi ha hagut novetats significatives arrel de la publicació del Reial Decret-Llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanismes de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social, que ha posat un topall a les entitats sense finalitat de lucre obligades a presentar-lo. En línies generals, en queden exemptes les entitats que compleixin tots tres requisits:
1. Pressupost d’ingressos total inferior a 50.000€  
2. Ingressos per rendes no exemptes inferiors a 2.000€
3. Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció
A continuació alguns aclariments:
  • Els ingressos exempts corresponen a les quotes de soci, subvencions i donacions. Un import superior a 50.000€ en aquests conceptes genera l’obligació de tributar. 
  • Els ingressos per rendes no exemptes sotmesos a retenció són aquells que provenen del rendiment del patrimoni, fonamentalment arrendaments i interessos bancaris. Se’n poden tenir fins a 2.000€ sense estar obligat a tributar.
  • Són ingressos no exempts no subjectes a retenció tota prestació de serveis que tingui una contrapartida econòmica. En conseqüència, qualsevol ingrés (sigui de la quantitat que sigui) en aquest concepte genera l’obligació de presentar l'impost. Alguns exemples: actuació (d’una colla castellera, d’un esbart, etc.), vendes (d’entrades per a un espectacle, marxandatge, etc.); ingressos per realització de tallers i cursos, o qualsevol altre tipus de contraprestacions econòmiques. 
Per tant, segueix la subjecció a l’Impost sobre Societats per a entitats que obtenen ingressos provinents de la venda d’algun bé o de la prestació d’algun servei, com ja passava amb la llei anterior. Per a més informació, podeu consultar l’apartat web sobre fiscalitat de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.

dilluns, 9 de març del 2015

Som-hi l'Aleixar !! Eleccions municipals 2015.

Nova data de la jornada de treball: diumenge, 15 de març, a les 12 del migdia, Casa de Cultura.

Vicent Partal. Vilaweb. 09.03.2015 El país més miserable (Ovidi 1)

Molta gent recordarà demà amb emoció Ovidi Montllor, vint anys justs després de la seua mort. És de justícia. Però al mateix temps que el recordem a ell hauríem d'aprofitar aquests vint anys de la mort de l'Ovidi per recordar, per recordar-nos, com de mesquins vam ser aleshores, tots plegats. No cal que ens hi rebolquem ni que hi fem sang, però crec que fóra bo d'encarar i assumir les nostres responsabilitats, precisament ara que tornem a viure una transició, precisament ara que afirmem que volem crear un país nou. Només si aprenem dels errors ens estalviarem de repetir-los i res no m'agradaria més que evitar el patiment dels nous Ovidis. I sobretot evitar que el país torne a caure en la banalitat, torne a ser tan ordinari com esdevingué als primers vuitanta, quan assentà les bases que van permetre de convertir la política en un saqueig.
Ovidi Montllor va fer dels compromís amb la cançó i la poesia la seua manera de lluitar per un país millor. Millor nacionalment i millor socialment, més democràtic però també més il·lustrat, més elevat, amb una amplada de mires més i més gran. Ningú no li regalà mai res i ell ens ho regalà tot. Fill de republicans obrers vençuts per la guerra, aprengué a Alcoi la dignitat del treball, però gairebé mai no va poder viure dignament del propi esforç. Ens va ensenyar cançons de protesta eficaces, però també ens va obsequiar algunes de les més belles cançons d'amor i ens va ensenyar a escoltar els grans poetes als quals robava els versos, com els d'aquell immortal 'Els amants', que Vicent Andrés Estellés deia que ja no era d'ell sinó de l'Ovidi.

L'Ovidi i tot de gent com l'Ovidi van contribuir a fer-nos obrir els ulls davant la dictadura i davant el món, ens van fer pensar. Però des del mateix moment que les forces democràtiques van arribar al poder el vam abandonar, a ell i a tants. I no perquè no tingués qualitat, que li'n sobrava. I no perquè la seua cançó fos una moda, que vint anys després ningú no li'n discuteix la vàlua, i això ja ho demostra tot. El vam abandonar per mesquins i covards, com una expressió més de la por de canviar el país quan podíem fer-ho. Quina explicació té que engreixàssem i celebràssem raphaels i rociosjurados qualssevol, gent que representava exactament el contrari d'allò que representava l'Ovidi, mentre ell havia de malviure i passava penúries no tan sols artístiques, sinó personals? 
Les institucions democràtiques, sense excepcions, acabada la dictadura, van abraçar la cultura dòcil, fins i tot la del dictador, mentre intentaren enfonsar la cultura de la resistència. Van aprendre ben de pressa que el pensament lliure és una nosa per a qualsevol governant. I els ciutadans no ens vam exclamar ni vam reivindicar res. Els uns van descobrir allò que ja sabia Franco; que els ciutadans dòcils els crees paixent-los docilitat. Els altres o ens vam resignar o vam callar o no vam saber canviar la dinàmica de les coses.

Si la vida d'una persona és l'espill de la vida d'un país, la vida tan injusta que va haver de viure Ovidi Montllor ens retorna la pitjor imatge de nosaltres mateixos. Som un país capaç de coses excelses, és cert, però també sabem ser un país de miserables que deixa el govern de les nostres coses a mediocres sense escrúpols.
L'Ovidi no se'n queixà mai, segurament perquè la seua dignitat d'obrer li ho impedia. Però jo sí que me'n queixe avui. Entre més coses, perquè no vull que torne a passar ara, quan s'acosten els gran canvis. Quan es proclame la república catalana, quan hi haja governs de progrés al País Valencià i a les Illes, a veure si som capaços tots plegats d'aprofitar la nova situació per crear un país del qual ens puguem sentim més orgullosos que no ens sentim d'aquest que tenim ara. I a veure si som capaços de no oblidar la gent compromesa que ens ha desvetllat les idees que ens han portat fins ací. Perquè un país com aquest li'l devem, també, a Ovidi Montllor.

diumenge, 8 de març del 2015

Avís de suspensió de la reunió de treball.





A V Í S


La reunió de treball que hi havia prevista per avui a la 1 del migdia, a la Casa de Cultura. 


QUEDA SUSPESA


per motius evidents. Tots els interessats que us havíeu dirigit a algun membre del nostre equip, rebreu noves instruccions per via telemàtica. 
Alhora que deixem constància del nostre condol a la família.

l’Aleixar, 8 de març de 2015. 



Casa de la Vila. Comunicat aigua, sense data.


dijous, 5 de març del 2015

Aigua.

Avui hem entrat aquest escrit al registre de la Casa de la Vila. Telefònicament ens han comunicat que:

  • Ja ens contestaran.
  • Avui ha arribat la maquinària i demà la començaran a muntar.
  • Aquest cap de setmana esperen treure un comunicat informatiu.
  • Ens han convidat a visitar l'obra.
Conclusió: A la botiga diuen A, a l'escola diuen Bé, i la realitat és que l'aigua raja tal com ve.